Skip to content

Àmbit 4, Vàlvules de llum

Eidophor

1939. Fritz Fischer, ETH Zuric, Suïssa. Prototip presentat el 1943.

Altres noms: Projector de pel·lícula d'oli

Eidophor, a la seva peanya.

El primer projector de televisió prou lluminós per a una pantalla de cinema feia servir un feix d'electrons per escriure ondulacions en una pel·lícula d'oli.

Com funciona

Una làmpada potent il·lumina una reixa de barres emmirallades. Les barres reflecteixen la llum cap avall, sobre un mirall que gira lentament i que porta una capa fina d'oli. Si l'oli és llis, la llum torna directament a les barres i no surt mai de la màquina.

Un feix d'electrons escombra l'oli i hi deixa un patró de càrrega elèctrica, que ondula la superfície. L'oli ondulat desvia una mica la llum. De tornada, aquesta llum passa entre les barres, travessa la lent i arriba a la pantalla. Com més fonda és l'ondulació, més brillant és el punt.

Què cal mirar

El model mostra la màquina sense les tapes. Segueix la llum des de la caixa de la làmpada, a l'esquerra, fins a les barres. Baixa fins al plat d'oli, que gira sota una campana de vidre, i torna a pujar per la lent. Després el mirall de dalt l'envia a la pantalla petita.

Què fa bé

On falla

Es va fer servir en pantalles de pavellons i en sales de control fins que els projectors de cristall líquid i de micromiralls el van substituir a la dècada del 1990.

Persones

Fritz Fischer. Va concebre el projector a l'ETH de Zuric el 1939. El 1943 se'n va mostrar un prototip.

De l'arxiu

Fonts

Cristall líquid sobre silici / Làser d'escombratge

Museu de Pantalles Alternatives / Índex / Persones / El museu / Dones al museu / Inventors i artistes negres

English / Català / Deutsch / Esperanto / Español / Français / 日本語 / 한국어 / Português / 简体中文