Eidophor
1939. Fritz Fischer, ETH Zuric, Suïssa. Prototip presentat el 1943.
Altres noms: Projector de pel·lícula d'oli

El primer projector de televisió prou lluminós per a una pantalla de cinema feia servir un feix d'electrons per escriure ondulacions en una pel·lícula d'oli.
Com funciona
Una làmpada potent il·lumina una reixa de barres emmirallades. Les barres reflecteixen la llum cap avall, sobre un mirall que gira lentament i que porta una capa fina d'oli. Si l'oli és llis, la llum torna directament a les barres i no surt mai de la màquina.
Un feix d'electrons escombra l'oli i hi deixa un patró de càrrega elèctrica, que ondula la superfície. L'oli ondulat desvia una mica la llum. De tornada, aquesta llum passa entre les barres, travessa la lent i arriba a la pantalla. Com més fonda és l'ondulació, més brillant és el punt.
Què cal mirar
El model mostra la màquina sense les tapes. Segueix la llum des de la caixa de la làmpada, a l'esquerra, fins a les barres. Baixa fins al plat d'oli, que gira sota una campana de vidre, i torna a pujar per la lent. Després el mirall de dalt l'envia a la pantalla petita.
Què fa bé
- Treu la brillantor d'una làmpada, i no d'un tub luminescent, i en té prou per a un cinema o un estadi
- Va anar dècades per davant de qualsevol alternativa per al vídeo en pantalla gran
On falla
- Era gros com un armari i necessitava una bomba de buit
- Necessitava enginyers per posar-lo a punt, i corrent trifàsic industrial
- Qualsevol pols o brutícia de l'oli es veia a la pantalla
Es va fer servir en pantalles de pavellons i en sales de control fins que els projectors de cristall líquid i de micromiralls el van substituir a la dècada del 1990.
Persones
Fritz Fischer. Va concebre el projector a l'ETH de Zuric el 1939. El 1943 se'n va mostrar un prototip.
De l'arxiu
- El segon prototip del projector de televisió de gran pantalla Eidophor, cap al 1948. La fitxa de la biblioteca de l'ETH enumera el tub d'imatge, el casset Eidophor, l'òptica schlieren, una bomba d'alt buit i una màquina de refrigeració. cap al 1948. Fotografia, autoria: Unknown (ETH-Bibliothek Zürich, Bildarchiv). CC BY-SA 4.0. Wikimedia Commons
- El control de missió a Houston el 22 de juliol del 1969, durant el retorn de l'Apol·lo 11. La pàgina de l'arxiu identifica la gran imatge del davant de la sala com una pantalla Eidophor. 1969. Fotografia, autoria: NASA. Public domain. Wikimedia Commons
- Un projector Eidophor amb la font d'alimentació i l'objectiu de projecció, vist de costat. Un panell és obert i deixa veure l'interior. 2024. Fotografia, autoria: Gamerakel. CC0 1.0. Wikimedia Commons
- L'Eidophor, de la patent nord-americana de Fritz Fischer del 1945. Un feix d'electrons escriu sobre una pel·lícula de líquid que un plat giratori s'emporta, i la llum d'un llum travessa aquesta pel·lícula camí de la pantalla. 1945. Dibuix, autoria: Friedrich Ernst Fischer. Public domain. Google Patents
Fonts
- Eidophor (Wikipedia)
- Baumann, The Fischer Large-Screen Projection System, Journal of the SMPTE (1953)
- Eidophor, Early Television Museum
Cristall líquid sobre silici / Làser d'escombratge
Museu de Pantalles Alternatives / Índex / Persones / El museu / Dones al museu / Inventors i artistes negres
English / Català / Deutsch / Esperanto / Español / Français / 日本語 / 한국어 / Português / 简体中文