Skip to content

Àmbit 5, Paper

Tinta electroforètica

1996. Barrett Comiskey, J.D. Albert i Joseph Jacobson, MIT Media Lab, EUA.

Altres noms: E Ink, paper electrònic

Tinta electroforètica, a la seva peanya.

Milions de càpsules diminutes contenen pigment negre i pigment blanc, que un camp elèctric estira cap a dalt o cap a baix.

Com funciona

Les partícules blanques i les negres tenen càrregues elèctriques oposades. Suren en un líquid transparent dins d'una càpsula que fa més o menys el gruix d'un cabell. Una tensió aplicada a la càpsula atreu un color cap amunt, al costat que mires, i l'altre cap avall, on no es veu. Sense tensió, les partícules es queden on són.

El pigment és pigment de debò, il·luminat per la llum de la sala, i per això la pàgina sembla paper. Les partícules s'han de moure a través d'un líquid, i per això la pantalla és lenta. En passar pàgina, sovint fa un flaix en negre i blanc per esborrar la imatge anterior.

Què cal mirar

Mira com la pàgina es refà cada 15 segons amb el flaix complet en negre i blanc. Després apaga la llum del dia. La pàgina encara hi és, però no la pots llegir.

Què fa bé

On falla

Es fa servir en lectors de llibres electrònics, etiquetes de prestatge de les botigues i rètols.

Persones

Barrett Comiskey, J. D. Albert, Joseph Jacobson. Van desenvolupar la tinta en càpsules al MIT Media Lab el 1996.

John Rogers, Zhenan Bao. Als Laboratoris Bell, el 2001, van estampar 256 transistors de plàstic sobre un full de plàstic, un per a cada punt, i hi van estendre aquesta tinta al damunt: paper electrònic que es doblega. Bao, química, dissenya plàstics conductors.

De l'arxiu

Fonts

Gyricon / Pantalla colestèrica

Museu de Pantalles Alternatives / Índex / Persones / El museu / Dones al museu / Inventors i artistes negres

English / Català / Deutsch / Esperanto / Español / Français / 日本語 / 한국어 / Português / 简体中文