Skip to content

Àmbit 7, Profunditat

Barrera de paral·laxi

1901. Frederic Ives, EUA, a partir d'una descripció d'Auguste Berthier de 1896.

Barrera de paral·laxi, a la seva peanya.

Una màscara d'escletxes fines es posa davant dels píxels, de manera que cada ull, des del seu angle, veu un conjunt diferent de columnes.

Com funciona

La imatge de darrere la màscara combina dues imatges. Totes dues estan tallades en tires verticals estretes, i les tires s'alternen. Des de l'ull esquerre, les escletxes coincideixen amb un joc de tires, i les barres d'entre les escletxes tapen l'altre joc. Des de l'ull dret, uns centímetres més enllà, passa a l'inrevés.

No necessita ulleres, només una màscara de ratlles. La mateixa màscara pot ser una capa de cristall líquid, i així es pot apagar. El preu és que cada ull rep la meitat de les columnes, les barres bloquegen la meitat de la llum, i l'efecte només funciona des de la posició correcta.

Què cal mirar

El model amplia les escletxes perquè les puguis veure. Fes-lo girar uns quants graus a l'esquerra i a la dreta. La barrera és una capa real davant la pantalla, i per això l'efecte també funciona aquí. Des d'un costat veus una L, i des de l'altre, una R.

Què fa bé

On falla

En una consola de jocs portàtil, en alguns telèfons i en pantalles de cotxe que mostren imatges diferents al conductor i al passatger.

Persones

Frederic Ives. Va fer el primer estereograma de paral·laxi, als Estats Units el 1901.

Auguste Berthier. Va descriure el principi el 1896.

De l'arxiu

Fonts

Estereoscopi i ulleres de 3D / Pantalla lenticular

Museu de Pantalles Alternatives / Índex / Persones / El museu / Dones al museu / Inventors i artistes negres

English / Català / Deutsch / Esperanto / Español / Français / 日本語 / 한국어 / Português / 简体中文