Skip to content

Àmbit 2, Vidre i lluor

Pantalla vectorial

1951. L'ordinador Whirlwind del MIT, que en feia servir una per a la demostració Bouncing Ball.

Altres noms: Pantalla cal·ligràfica, monitor XY

Pantalla vectorial, a la seva peanya.

Aquí un tub d'imatge de televisor fa de ploma: el feix dibuixa cada línia directament i se salta les parts buides de la pantalla.

Com funciona

El feix no escombra tota la pantalla. Va directament d'un extrem d'una línia a l'altre, i després passa a la línia següent. Tota la imatge és una llista de línies.

Les línies són llises, sense esglaons, i són brillants, perquè el feix hi dedica tot el temps. Però cal redibuixar-ho tot moltes vegades per segon, i una imatge amb moltes línies comença a parpellejar. Tampoc hi ha cap manera pràctica d'omplir una superfície.

Les consoles de defensa aèria que funcionaven amb aquest principi van entrar en servei el 1958. El programa de dibuix Sketchpad el va fer servir el 1963, i les màquines recreatives el van continuar utilitzant fins ben entrada la dècada del 1980.

Què cal mirar

La pantalla mostra un rellotge, dibuixat traç a traç, i una pilota que bota. Fixa't en el rastre que deixa la pilota: és el recobriment de la pantalla, el luminòfor, que encara brilla per on ha passat el feix. Al prestatge hi ha un llapis òptic amb el seu cable, una eina per assenyalar la pantalla.

Què fa bé

On falla

Les pantalles de trama, que escombren totes les línies com fa un televisor, les van substituir gairebé totes quan la memòria va ser prou barata per guardar una imatge sencera.

Fonts

Televisió de roda de colors / Terminal de tub d'emmagatzematge

Museu de Pantalles Alternatives / Índex / Persones / El museu / Dones al museu / Inventors i artistes negres

English / Català / Deutsch / Esperanto / Español / Français / 日本語 / 한국어 / Português / 简体中文