Visita guiada
Inventors i artistes negres
Una visita guiada per cinc àmbits. Deu pantalles, d'un tub de televisió a un casc, cadascuna amb un inventor o un artista negre a la fitxa.
Abans de la primera parada
Aquesta visita segueix la línia blava del terra. S'atura davant de deu pantalles en cinc àmbits. A cadascuna, la fitxa porta el nom d'un inventor negre o d'un artista negre.
Alguns van fer la pantalla. Alguns van fer una peça sense la qual no funcionaria. Alguns li van trobar un ús nou, o hi van fer art. A cada parada et diré quin és el cas.
La primera parada és a l'àmbit 2. Ves al tub de raigs catòdics.
Una càmera a la porta
Tub de raigs catòdics, àmbit 2
Mira la pantalla. La franja lluminosa que hi baixa és on un sol feix d'electrons acaba de dibuixar les seves línies. El model ho alenteix unes 60 vegades.
La placa del bloc porta el nom de Ferdinand Braun, que va construir el primer tub d'aquesta mena el 1897. Dues persones d'aquesta fitxa van posar el tub a treballar. Marie Van Brittan Brown era infermera a Nova York, i el seu marit Albert era tècnic en electrònica. El 1966 van construir un sistema de seguretat per a casa seva. Una càmera es desplaçava entre quatre espiells de la porta, i un monitor de televisió mostrava qui trucava. El van patentar el 1969. Mark Dean era enginyer d'IBM. Dues de les seves tres patents de l'ordinador personal d'IBM són dels adaptadors que en governaven els monitors, un de monocrom i un de color.
La parada següent també és en aquest àmbit. Ves al Numitron, l'ampolla de vidre amb set filaments petits.
Primer va venir el filament
Mira l'ampolla de vidre. A dins hi ha set filaments de bombeta diminuts, disposats com les set barres que formen una xifra. El corrent que passa pels filaments adequats els fa brillar en forma de número.
Lewis Latimer no va fer aquesta pantalla. És del 1970, i ell va treballar gairebé noranta anys abans. Però una pantalla feta de filaments necessita filaments que durin. El 1882 Latimer va patentar una manera de fabricar els filaments de carbó de les primeres bombetes elèctriques perquè se'n trenquessin menys al forn.
Aquí el filament és la llum. A la parada següent, també en aquest àmbit, la llum ve d'un recobriment on xoquen electrons. Ves a la pantalla d'emissió de camp.
Un tub fet pla
Pantalla d'emissió de camp, àmbit 2
El model mostra un cantó d'un panell, obert i molt ampliat. Segueix les capes de baix a dalt. Primer hi ha les puntes, i després la porta, amb un forat sobre cada punta. A sobre hi ha la placa del davant, amb el recobriment que brilla. Els punts encesos compten els segons.
Aquesta pantalla és un tub de raigs catòdics aplanat fins a uns quants mil·límetres, amb una font d'electrons diminuta darrere de cada punt. La manera de fabricar les puntes es va patentar a l'Stanford Research Institute. Akintunde Akinwande es va formar a Nigèria i a Stanford. Va entrar a Honeywell el 1986 i hi va treballar en emissors de camp de capa prima i en pantalles. Al MIT va treballar en matrius d'emissors que es commuten d'un en un.
Aquestes tres pantalles feien la seva pròpia llum. La següent només necessita una flama. Passa a l'àmbit 4 i ves al teatre d'ombres.
Retallat en paper negre
Mira la tela. Al darrere hi crema una flama, i entre la flama i la tela hi ha tres figures planes: un arbre, un cérvol i un ocell. El que veus són les seves ombres. Apaga la llum del dia per veure-les bé.
Ningú no sap qui ho va fer primer. Està documentat a Java i a la Xina fa uns mil anys. Kara Walker és una artista nord-americana, coneguda per les siluetes retallades en paper negre. Des del 2004 fa pel·lícules així. Els seus titelles articulats de paper, moguts a mà amb varetes, representen històries de l'esclavitud als Estats Units.
Una ombra és una imatge feta retenint la llum. La parada següent, en aquest àmbit, envia una imatge amb la llum. Ves al videomapatge.
Un cap dins una bola de vidre
Mira les formes blanques de guix i el projector sobre el trípode. Cada forma rep el seu propi dibuix, i no cau gens de llum a terra. De dia la imatge gairebé no es veu: apaga la llum del dia.
L'any de la placa, el 1969, és el de la Haunted Mansion de Disneyland. Allà una cara filmada es projecta sobre un cap en blanc dins una bola de vidre. El cap es diu Madame Leota. Lanny Smoot és investigador sènior de Disney, amb més de 100 patents. Se li atribueix haver fet que Madame Leota floti a la seva sala d'espiritisme.
Fins ara cada imatge necessitava una làmpada o una flama, o feia la seva pròpia llum. A l'àmbit 5 les imatges fan servir la llum de la sala. Ves al visualitzador electrocròmic.
Capa a capa
Visualitzador electrocròmic, àmbit 5
Mira l'etiqueta impresa que mostra els minuts en barres. Espera que canviï el minut. La xifra vella s'esvaeix, i la nova s'enfosqueix a poc a poc, al llarg d'uns quants segons. El vidre que hi ha darrere l'etiqueta porta la mateixa pel·lícula.
La placa anomena S. K. Deb. El 1969 va publicar el treball sobre pel·lícules d'òxid de tungstè d'on van sortir aquestes pantalles. Paula Hammond va treballar al MIT amb Dean DeLongchamp. Van construir pel·lícules electrocròmiques capa molecular a capa molecular. Les seves pel·lícules canviaven de color més de pressa, i amb més contrast, que les fetes d'altres maneres. La tesi de DeLongchamp, del 2003, apunta cap a una pantalla a tot color.
Aquesta pel·lícula conserva el color sense corrent. La imatge següent no és sobre cap superfície. Ves a l'àmbit 6 i busca el transmissor d'il·lusions.
Una imatge dreta a l'aire
Transmissor d'il·lusions, àmbit 6
A l'esquerra, una bombeta real penja amagada sota el portalàmpades, i la seva imatge s'aguanta al portalàmpades buit de dalt. A la dreta no hi ha cap bombeta. Mira com s'apaga la bombeta de l'esquerra: la imatge de la dreta la segueix un moment després.
Aquí la placa porta el nom de la persona per qui ha vingut aquesta visita. Valerie Thomas va néixer a Maryland el 1943. Va ser una de les dues úniques dones que es van especialitzar en física a la Universitat Estatal Morgan. Va entrar a la NASA com a analista de dades i hi va inventar el transmissor d'il·lusions. La placa dona l'any 1980.
Un mirall corb donava profunditat a aquella imatge. A l'àmbit 7 la profunditat ve de donar a cada ull la seva pròpia imatge. Ves a l'estereoscopi.
Dues imatges, dos ulls
Estereoscopi i ulleres de 3D, àmbit 7
Un visor de mà s'aguanta sobre un peu, amb una targeta estereoscòpica al suport. Prem el botó «Mira a dins» per acostar un ull a la lent: la targeta plana es converteix en una escena amb profunditat. Les ulleres vermelles i cian del davant fan la mateixa feina amb el color.
La placa anomena Charles Wheatstone, que va publicar l'estereoscopi a Londres el 1838. Dues persones d'aquesta fitxa van venir molt més tard. Charles Harrison era dissenyador industrial a Chicago. El 1958 va redissenyar el View-Master, un estereoscopi de mà, en plàstic lleuger emmotllat. Va passar de ser un accessori de fotògraf a una joguina per a infants. Kenneth Dunkley és físic a Pennsilvània. La seva patent del 1989 és d'unes ulleres sense lents: dos forats d'agulla i dos marcs buits. La patent diu que donen aparença de profunditat a una imatge plana corrent.
L'estereoscopi necessita un visor davant dels ulls. La parada següent se'n passa. Queda't en aquest àmbit i ves a la pantalla lenticular.
Paraules que canvien quan camines
Mira la targeta. Mostra un ull, imprès en nou vistes. Fes girar el model: l'ull et segueix per la sala i salta d'una vista a la següent.
Una làmina de lents diminutes en forma de nervis cobreix una imatge feta de tires, i cada nervi mostra una tira diferent segons on et posis. La placa anomena Walter Hess, que va sol·licitar la patent el 1912. Hank Willis Thomas és artista a Nova York. Les seves impressions lenticulars porten un text que canvia quan el visitant hi passa per davant. En una, Black Imitates White, el negre imita el blanc, es converteix en White Imitates Black, el blanc imita el negre.
Queda una parada, en aquest àmbit. Ves al casc de realitat virtual.
Unes ulleres per a un cirurgià
Casc de realitat virtual, àmbit 7
El model mostra un casc posat en un cap de maniquí. Al costat hi ha les peces d'un ull: una lent i la pantalla petita que té al darrere. Prem el botó «Posa-te'l» per veure el que veu qui el porta.
La placa anomena Ivan Sutherland i Bob Sproull, que van construir el primer visor guiat per gràfics d'ordinador, a la Universitat de Harvard el 1968. Samuel Achilefu va néixer a Nigèria. El seu equip de la Universitat Washington a Saint Louis va construir unes ulleres amb pantalla per a cirurgians. Un colorant hi fa brillar les cèl·lules canceroses. Es van fer servir per primera vegada en una operació el 2014.
Aquesta era la darrera parada de la línia blava.
El final de la línia blava
Aquí s'acaba la línia blava. Ha començat amb una càmera a la porta d'una casa. Acaba amb unes ulleres en un quiròfan.
En aquestes deu parades hi ha dotze noms. Cadascuna d'aquestes persones és en aquesta línia perquè una font la descriu com a negra, com a afroamericana o com a nascuda i criada en un país africà. La pàgina Persones dona la font de cada nom.
La línia verda del terra és una altra visita, sobre les dones del museu. Surt d'aquesta visita, i els àmbits són teus per recórrer-los. Gràcies per haver-la fet.
Museu de Pantalles Alternatives / Índex / Persones / El museu / Dones al museu / Inventors i artistes negres
English / Català / Deutsch / Esperanto / Español / Français / 日本語 / 한국어 / Português / 简体中文